Recupero parte de un artículo de Luciano (també conegut com. Elemaco) del seu blog
ESC, en el qual s'estudia el fenomen del creixement sense inflació del Brasil.
Brasil experimentà, des que va assumir Lula fa vuit anys, el proceso més intens de millora distributiva i combat a la pobresa de la seva història recent. El Gini de Brasil cau des de 0.59 a 0.54, en una millora fins i tot més forta a la de l'Argentina des del pitjor moment de la crisi el 2002 fins al 2007. La pobresa i indigència, per la seva part, cauen 12% i 8% respectivament.
Gran part d'aquestes millores sorgeixen de la redistribució primària de l'ingrés, això és, d'aquella que s'origina en el mercat de treball. el salario real crece 30% durante el periodo de Lula (tras una caída del 18% durante los cuatro de años de crisis) y el desempleo toca los mínimos de los últimos 15 años.
L'entorn al Brasil, llavors, era propici per al desenvolupament d'un procés de licitació inflacionista, muntada sobre la mateixa inflació importada que hauria afectat a l'Argentina. No obstant això, durant tot el període de Lula, la inflación promedio fue de 6.5% por año (y de 5.3% si excluimos 2003), en un país amb una història inflacionària equivalent a l'Argentina (y su última hiperinflación en 1994).
Llavors, con tan sólo cinco gráficos tenemos todos los elementos para plantear el interrogante Per què al Brasil no es va viure un procés inflacionari com a l'Argentina, impulsat per la licitació distributiva?
Així, Brasil acumula en les últimes dues dècades un creixement exactament igual a l'argentí (75%), amb una volatilitat sensiblement inferior i, sobretot, amb estabilitat nominal i sense l'acumulació de pressions inflacionistes que veiem al nostre país. Crec, personalment, que el cas del Brasil, com el d'altres països de la regió, són un contraexemple sòlid a la hipòtesi de "inflació heterodoxa". Tenim, ben a prop, el cas d'un país que ha aconseguit (como Chile, Uruguay o Bolívia) combinar el mandat distribucionista d'un govern progressista amb una gestió prudent de la macro i bons resultats en termes econòmics.